Sóc pare de quatre fills, nats en Dijous Sant, que encara no he vist. Espero que quan tinguin la visió desenvolupada no se'ls creui un gat menorquí pel davant i se'l facin seu com a progenitor. No m'ho perdonaria. Per cert, sort que vaig aturar els meus amfitrions a temps abans no em duguessin a cal castrador. Quina mania tenen els humans a 'desgatar' els gats domèstics perquè perdin l'essència amb què van venir al món i deixin de fer el que els és més natural!! 

De totes maneres, si algun  dia podeu triar,

us recomano tenir-los de 4 en quatre. És un mètode secret de la meva família. La forma més pràctica consisteix a posar ciris al voltant de la Mare de Déu de Montserrat. Jo tinc bitllet gratis amb el cremallera (només els dies feiners, els festius no hi ha lloc). 

Un cop arribes a casa, heu de posar un litre de llet al capçal del caixó on dormiu, i després tan bon punt aquell parell de ninots ja dormen, sortir amb compte pel terrat i passar per sobre el llit del veí i cap a la seva porta, que té un petit forat per la puta de la seva gata. No és puta per ser excessiva, sinó perquè nomès fa que plorar tot el dia i no em deixa dormir.

Ja al carrer, m'assec al graó de la porta i espero que passi la femella disposada a escoltar les meves històries. Aquesta part la vaig copiar d'un felí sudaca que vaig conèixer al veterinari un dia que no parava de  vomitar herba de gat. Una vegada acabada la feina, marxeu corrent, si no elles us mossegaran  i després tocarà inventar-se l'excusa per no tornar al veterinari. 

Un altre dia us explicaré lo del veterinari...