Sóc pare de quatre fills, nats en Dijous Sant, que encara no he vist. Espero que quan tinguin la visió desenvolupada no se'ls creui un gat menorquí pel davant i se'l facin seu com a progenitor. No m'ho perdonaria. Per cert, sort que vaig aturar els meus amfitrions a temps abans no em duguessin a cal castrador. Quina mania tenen els humans a 'desgatar' els gats domèstics perquè perdin l'essència amb què van venir al món i deixin de fer el que els és més natural!! 

De totes maneres, si algun  dia podeu triar,

us recomano tenir-los de 4 en quatre. És un mètode secret de la meva família. La forma més pràctica consisteix a posar ciris al voltant de la Mare de Déu de Montserrat. Jo tinc bitllet gratis amb el cremallera (només els dies feiners, els festius no hi ha lloc). 

Un cop arribes a casa, heu de posar un litre de llet al capçal del caixó on dormiu, i després tan bon punt aquell parell de ninots ja dormen, sortir amb compte pel terrat i passar per sobre el llit del veí i cap a la seva porta, que té un petit forat per la puta de la seva gata. No és puta per ser excessiva, sinó perquè nomès fa que plorar tot el dia i no em deixa dormir.

Ja al carrer, m'assec al graó de la porta i espero que passi la femella disposada a escoltar les meves històries. Aquesta part la vaig copiar d'un felí sudaca que vaig conèixer al veterinari un dia que no parava de  vomitar herba de gat. Una vegada acabada la feina, marxeu corrent, si no elles us mossegaran  i després tocarà inventar-se l'excusa per no tornar al veterinari. 

Un altre dia us explicaré lo del veterinari...

Deuen resoldres les coses com no resolent-se. Madame de Volmar feia només sis mesos que había pres els vels. Aquell ingeniós personatge provocava la revolució i el poble se n’alegrava, rostint a una golondrina atravessada per un vers. Resulta que Marsselle la garde priez pour nous.
Un somni meravellós, regió extrasensible, repleta de clembuterol, fraticides i horripilants. Avui únicament podría conèixer un secret del riu: a la primavera va pensar, sí, per tenir-la, la fería al cor.
una dues tres quatre
cinc sis set vuit
Tal dimensió mai podrà refugiar-se en el cos de tant diminut personatge. Cercant des del temps inmemorial una obra que fos veritablement el miracle a través dels pensaments despersonalitzats: aquest era el seu objectiu.
Les sandàlies pulides amb brillants, el ridícul sistema dedicat a extreure jocs que ensenyessin que no tot el món és intel·ligent. Deuen resoldres les coses com no resolent-se, escoltant sense escoltar veus, escoltant sense escoltar la nostra veu, ensumant a chinche de postguerra i a alé de dents esgrogueïts. Bombes de paper pugint de nou enlaire enduent-se’n els precs. La sardana dels galans. És per això que ja començo a apendre d’ells, ja m’he afaitat la barba, m’he pentinat llepant-me les mans i duc els cabells engominats. És poc el que em faltava...
Jordi Giralt Papasseit (2004)

inaguració oficial

benvinguts al mon.

avui han nascut els meus primers quatre fills, la vida te aquestes coses.

no tinc gaires coses mes a dir. dema us penjare les imatges.