Deuen resoldres les coses com no resolent-se. Madame de Volmar feia només sis mesos que había pres els vels. Aquell ingeniós personatge provocava la revolució i el poble se n’alegrava, rostint a una golondrina atravessada per un vers. Resulta que Marsselle la garde priez pour nous.
Un somni meravellós, regió extrasensible, repleta de clembuterol, fraticides i horripilants. Avui únicament podría conèixer un secret del riu: a la primavera va pensar, sí, per tenir-la, la fería al cor.
una dues tres quatre
cinc sis set vuit
Tal dimensió mai podrà refugiar-se en el cos de tant diminut personatge. Cercant des del temps inmemorial una obra que fos veritablement el miracle a través dels pensaments despersonalitzats: aquest era el seu objectiu.
Les sandàlies pulides amb brillants, el ridícul sistema dedicat a extreure jocs que ensenyessin que no tot el món és intel·ligent. Deuen resoldres les coses com no resolent-se, escoltant sense escoltar veus, escoltant sense escoltar la nostra veu, ensumant a chinche de postguerra i a alé de dents esgrogueïts. Bombes de paper pugint de nou enlaire enduent-se’n els precs. La sardana dels galans. És per això que ja començo a apendre d’ells, ja m’he afaitat la barba, m’he pentinat llepant-me les mans i duc els cabells engominats. És poc el que em faltava...
Jordi Giralt Papasseit (2004)